Las tantísimas ventajas que tienen los políticos por la simple razón de serlo, como tener una fantástica guardería propia, acaban dentro del hemiciclo parlamentario. A las afueras, entre el limbo de la metáfora y la realidad, la cosa cambia. Sigue leyendo
La presencia de Ciudadanos es la vuelta de tuerca perfecta para justificar un gobierno sólido y transversal, y que la música siga sonando. (Foto: Samuel Sánchez) Sigue leyendo
Si fins i tot Duran es troba entre l’espasa i la paret, potser l’home de moda de la política espanyola ha comès un greu error en pintar-se de gris. Sigue leyendo
Els pactes polítics són tan necessaris en la vida política com efímers en el temps. Purs interessos. Si CDC, a Catalunya, o IU a Espanya arrosseguessin un cabal major de vots, la unitat nacional dels primers, i la unitat popular dels segons, no serien res més que idees etèries contraproduents pels seus interessos partidistes. Sigue leyendo
Cal compartir tot el programa a nivell nacional, sacrificant de manera excepcional les polítiques socials. Que sigui prioritari quan la República Catalana sigui un fet. Si la idea és dir Sí o No, cal un compromís per a formar un Govern de concentració transitori, en cas que la societat catalana hagi escollit la independència. Menys que això és debilitar un procés que seguirà rebent estomacades des de l’executiu de Rajoy amb la complicitat silenciosa d’Europa. Sigue leyendo
El poder ha de ser mutable. Benvingut sigui el canvi. El problema rau en què no hi ha cap votant d’Iglesias que parli amb coneixement de causa: el partit no ha entrat en cap alcaldia ni parlament autonòmic, amb la incertesa que això genera. A Espanya les coses s’han hagut de fer vomitivament malament perquè la societat hagi d’abraçar-se a una esperança tan imprecisa. Sigue leyendo
Perquè no és normal que ens haguem tornat immunes a la corrupció. No és coherent que emergeixin les desvergonyes dels qui ens manen i actuem com si sentíssim ploure. Els potentats triomfaran en el moment que la indiferència ens converteixi en testimonis silenciosos de la injustícia social. I no ho podem permetre Sigue leyendo
La incoherència apareix en el moment de voler assolir els canvis de manera tan individual, quan el seu discurs se sosté per les necessitats col·lectives, les demandes socials. I precisament la ciutadania demana un sistema més horitzontal, allunyat de les jerarquies tradicionals. L’individualisme ja és cosa del passat, i Iglesias desprèn massa singularitat. Sigue leyendo
