La dignitat em porta als carrers. Però el conflicte m’aterra. I en això baso els meus dies. Sigue leyendo
Tagged with independència …
Ens veiem al març
La CUP ha demostrat que les seves idees, totalment legítimes, manquen de flexibilitat. O tot o res. De moment, res. Sigue leyendo
“SíSí, se puede”
Sense mobilitzacions, acampades i manifestacions, a Barcelona encara hi tindríem en Trias. El carrer va portar un canvi impensable a la capital catalana i el carrer és la darrera bala que potser li queda al President per bastir un plàcid aixecament popular. Des del carrer, SíSí, se puede. Sigue leyendo
La Forca de Sant Benet apunta al President
Necessitarem totes les mans per empènyer si cal, Teresa, les teves, les de n’Oriol, les d’en David i la seva colla, les de les entitats populars i, ho sento, Teresa, també les del President. Que quedi ben clar. Sigue leyendo
L’autorentat d’Unió deixa un parell de conclusions
En el moment que les respostes donen peu a ambigüitats tan evidents com aquestes, i que els propis polítics han de reivindicar i aclarir el significat del Sí o el No, l’aclamat acte de democràcia es converteix en un lamentable rentat d’imatge. Sigue leyendo
Enquestes, contexts i titulars
L’ase català també s’aturava si la pastanaga era massa lluny i la distància cronològica respecte el 9N i el 27S ha fet tocar fons l’ímpetu separatista. Ara bé, aquesta història ja es va viure durant el botifarrèndum i tots sabem com va acabar Sigue leyendo
Per què en Junqueras no vol la llista única de n’Artur
Disset segons de resposta són suficients per entendre-ho. I no és seva, per cert. Sigue leyendo
Rajoy: Un missatge a Espanya des de Barcelona
És absurd aterrar a Barcelona a guanyar-se els catalans amb la mateixa fórmula que no ha funcionat cap de les vegades que s’ha utilitzat: un discurs basat en la legalitat i la unitat d’Espanya. Els votants del #No no necessiten sentir l’argumentari tradicional unionista ni sentir-se “guanyadors en catalanitat”, simplement perquè no els honra Sigue leyendo
El dia que el President Mas va deixar de ser sospitós
Confio que els aires de grandesa del propi President, tan visibles i notables com lògics, no l’empenyin a voler ocupar el primer lloc de la candidatura. El simbolisme de tancar-la, en canvi, se’l mereix amb rotunditat. La generositat no només es predica, sinó que cal exercir-la, i el més efectiu seria reservar l’encapçalament a una personalitat apolítica, reconeguda i estimada per la societat més anònima.
Sigue leyendo
“Puta Espanya” a Saragossa. Tres-cents euros.
Que vinguin els rojigualdos a passar-me per la cara els seus lícits “Viva España” pel Palau o l’Olímpic em posarà furiós, és així. I molt. Així que no hi ha eina més eficaç que l’empatia per entendre que a vegades, els catalans, tan senyorials i distingits en les nostres reivindicacions pacífiques, ens passem de frenada. El que va fer l’Àlex no procedia, simplement, per molta llibertat d’expressió que defensem. Sigue leyendo
