Tagged with independència

La lluita interna

La lluita interna

La dignitat em porta als carrers. Però el conflicte m’aterra.  I en això baso els meus dies. Sigue leyendo

Anuncios
“SíSí, se puede”

“SíSí, se puede”

Sense mobilitzacions, acampades i manifestacions, a Barcelona encara hi tindríem en Trias. El carrer va portar un canvi impensable a la capital catalana i el carrer és la darrera bala que potser li queda al President per bastir un plàcid aixecament popular. Des del carrer, SíSí, se puede. Sigue leyendo

Enquestes, contexts i titulars

Enquestes, contexts i titulars

L’ase català també s’aturava si la pastanaga era massa lluny i la distància cronològica respecte el 9N i el 27S ha fet tocar fons l’ímpetu separatista. Ara bé, aquesta història ja es va viure durant el botifarrèndum i tots sabem com va acabar Sigue leyendo

Rajoy: Un missatge a Espanya des de Barcelona

Rajoy: Un missatge a Espanya des de Barcelona

És absurd aterrar a Barcelona a guanyar-se els catalans amb la mateixa fórmula que no ha funcionat cap de les vegades que s’ha utilitzat: un discurs basat en la legalitat i la unitat d’Espanya. Els votants del #No no necessiten sentir l’argumentari tradicional unionista ni sentir-se “guanyadors en catalanitat”, simplement perquè no els honra Sigue leyendo

El dia que el President Mas va deixar de ser sospitós

El dia que el President Mas va deixar de ser sospitós

Confio que els aires de grandesa del propi President, tan visibles i notables com lògics, no l’empenyin a voler ocupar el primer lloc de la candidatura. El simbolisme de tancar-la, en canvi, se’l mereix amb rotunditat. La generositat no només es predica, sinó que cal exercir-la, i el més efectiu seria reservar l’encapçalament a una personalitat apolítica, reconeguda i estimada per la societat més anònima.
Sigue leyendo

“Puta Espanya” a Saragossa. Tres-cents euros.

“Puta Espanya” a Saragossa. Tres-cents euros.

Que vinguin els rojigualdos a passar-me per la cara els seus lícits “Viva España” pel Palau o l’Olímpic em posarà furiós, és així. I molt. Així que no hi ha eina més eficaç que l’empatia per entendre que a vegades, els catalans, tan senyorials i distingits en les nostres reivindicacions pacífiques, ens passem de frenada. El que va fer l’Àlex no procedia, simplement, per molta llibertat d’expressió que defensem. Sigue leyendo