Potser és el propi Govern el qui no ha de comptar més amb la tropa de can Duran. Al cap i a la fi, amb mig partit en contra, i el teixit social observant-los de ben a prop, poca capacitat de moviment els queda. O sumen, o que marxin. Pocs els trobaran a faltar. Sigue leyendo
En el moment que les respostes donen peu a ambigüitats tan evidents com aquestes, i que els propis polítics han de reivindicar i aclarir el significat del Sí o el No, l’aclamat acte de democràcia es converteix en un lamentable rentat d’imatge. Sigue leyendo
El partit del President, el que també clama transparència, ha votat a favor de l’indult d’Agustín Conde. Sigue leyendo
Si fins i tot Duran es troba entre l’espasa i la paret, potser l’home de moda de la política espanyola ha comès un greu error en pintar-se de gris. Sigue leyendo
És el gran comediant contemporani, l’estendard d’aquella política fosca no tan llunyana, l’home capaç de moure’s entre els límits de la cordialitat i la hipocresia; el guardià del pactisme en nom de la convivència col·lectiva. En Duran és tot això. És l’artista de la supervivència. L’home que somriu a tothom però només s’estima a ell. Sigue leyendo
