La dignitat em porta als carrers. Però el conflicte m’aterra. I en això baso els meus dies. Sigue leyendo
Filed under Cajón de sastre …
Perdónales Gaizka, perdónales
Descartada la utopía de la objetividad, nos quedaba la honrada subjetividad, que pedía el maestro Puyal. Pero no. También de eso vamos escasos. Sigue leyendo
Hi ha moltes maneres de robar (per un lector)
Aquesta tarda m’he trobat al correu un escrit d’en Sydney, un amic que sembla ser assidu al web i que m’expressava la seva indignació per la decisió d’en Marc Márquez de fiscalitzar a Andorra. Gràcies per l’escrit.
Sigue leyendo
Heus ací la meva llista unitària.
La meva llista de 87 candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya Sigue leyendo
Is it black or white?
Hi ha vegades que oblidem la magnitud de les coses. A vegades cal recordar que, català, espanyol, americà, blanc o negre no és allò diferencial.
Sigue leyendo
Acceptem-ho. Els catalans som uns burros.
Mentre carros de combat circulen per La Panadella, aquí abonyeguem cassoles pels balcons en nom de la dignitat i l’honor. Molt català. Ens agrada respondre les actituds toreres amb mirada de burro, en una mostra de superioritat moral que ens encanta Sigue leyendo
Soraya: Ara sí que l’heu cagat.
Ja no és un acte contra l’executiu de Mas, sinó una ofensa contra el poble de Catalunya disposat a menjar-se les sentències del TC però amb esperit de sometent. Carregar-se el decret era atacar el Govern. Tombar el #9n és sagnar el poble. I ara sí que l’han cagat. Sigue leyendo
No era això, #PresidentMas, no era això
No pot erigir-se com el capità que es resisteix a abandonar un vaixell a la deriva, el líder traït pels seus companys, quan aquests ja l’havien avisat que el vaixell virava desencertadament. Sigue leyendo
Los escoceses nos dejarían tirados
Cataluña siempre ha tenido tendencia a acercarse a sociedades embarcadas en proyectos y voluntades similares a los propios. Nada fuera de lugar si no fuera por la escasa reciprocidad recibida por aquellos con los que hemos querido hermanarnos.
Sigue leyendo
Los tanques catalanes no se paran: sonríen y avanzan
Ara és l’hora de seguir caminando. De no detenernos hasta que los barrotes constitucionales crujan. Hasta que el peso de la coherencia tumbe los pilares del Estado, tan caducos, tan inválidos. Ara és l’hora de mostrar a todos aquellos venidos de tan lejos que lo que han visto hoy no ha sido más que otra gran manifestación. De deseo y anhelo. De libertad Sigue leyendo
