La lluita interna

Algun calaix de casa meva guarda un àlbum de fotos. És d’aquells petits que permet passar pàgines de plàstic transparent per veure’n el contingut com si fos un llibre. La gràcia és que l’àlbum de fotos no guarda fotos. Guarda postals que escrivia el meu avi quan era a la guerra, que per cert, va perdre, dirigides a la seva dona i a la seva filla, de 4 o 5 anys.

Al meu avi no el vaig conèixer. Però avui m’ha vingut a la memòria mentre caminava entre la gent pel Passeig de Gràcia i aplaudia les síl·labes de qui assegurava que el carrer serà sempre nostre. Jo no cantava, i desconec el per què. Les cançons s’han convertit de cop en xiulets. I en insults. S’ha obert un carril de gent i pel centre han passat tres persones mig corrent, fugint. “Fora les forces d’ocupació”. La secreta. Infiltrats, acusaven. Els tres homes pretenien desaparèixer d’allà, però una gentada els ha perseguit. Els xiulava. Un altra gentada els protegia i demanava calma. Tot ha passat molt ràpid. Les tres persones s’han posat en un portal de Rambla Catalunya i la vorera central s’ha omplert de gent. “Som gent pacífica”, cantaven. I ho eren, perquè es demanava dispersió i tranquil·litat. Un sonat, que segurament no ha entès encara la gràcia de tot plegat, cridava: “Que surtin les rates”. L’han fet callar ben ràpid.

El problema és que la gent no ha marxat. Els mòbils han començat a enregistrar-ho tot: la parella de bombers que custodiava la porta i els vianants que s’acumulaven. Han arribat més bombers. I tres patrulles de Mossos. “No puc dir-te res”, m’ha contestat una agent quan li he preguntat si eren realment infiltrats. Han utilitzat els megàfons per crear un cordó de seguretat, i els tres homes han sortit al cap d’una hora d’un en un, directe a l’interior del cotxe, mentre uns quants manifestants els xiulaven i d’altres demanaven silenci. Al final, la conya: “Passi-ho bé, i moltes gràcies”.

Ha estat aleshores quan he recordat el meu avi. Quan he entès que ja no hi ha marxa enrere. Catalunya ja no reivindica el dret a decidir. Clama per reparar la justícia i dignitat que li van ser arrancades a cops de porra a tants i tants pobles, escoles i centres del país. L’1 d’octubre serà recordat com l’inici d’un trencament impossible de reparar. Almenys, en molt de temps. La policia va atacar la població en un acte invasiu i repressiu impropi d’una democràcia. I si us plau, amic constitucionalista, tots sabem que el Referèndum no tenia cap vigència legal a ulls del món. No som idiotes. Som valents. I ara, som rebels.

Sempre havia imaginat que les revolucions eren cosa del passat. Com les guerres. Que Europa era una estructura inexpugnable, on els drets dels ciutadans eren el nucli i finalitat de la Unió. Suposo que vaig créixer passant les pàgines d’aquell àlbum de fotos com si d’una història fictícia es tractés, com si aquelles postals fossin una peça de museu que calia guardar per recordar el que mai més viuríem. Intueixo que vaig créixer enganyat.

I ara em sento confós. Pel present i pel futur. Per la violència indiscriminada d’aquells que diuen protegir-nos, per les mentides impúdiques d’aquells que diuen governar-nos i per la desvergonya de qui regna amb el ceptre del Dictador. Tothom crida i ningú escolta.

Però això no acaba aquí. La presència policial després del Referèndum avisa del següent pas del conflicte.  No marxen. Es queden. Tornaran amb ànims borbònics. “A por ellos”. A per nosaltres. El Govern espanyol ha convertit Catalunya en un camp de batalla. I jo no vull ser cap soldat. Ni escriure postals per guardar-les en un àlbum de fotos.

La dignitat em porta als carrers. Però el conflicte m’aterra.  I en això baso els meus dies. En resoldre la meva lluita interna. I en plorar l’externa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s