L’Artur no se’n va, el fan fora

Artur Mas ha dit que marxa. Que se’n va perquè el procés segueixi endavant i no topi amb aquell monstre anomenat eleccions. #TenimAcord, doncs. I un seguici d’agraïments i reconeixences públiques per un gest “que passarà a la història”. Moltes de les paraules que a hores d’ara honoren l’actitud d’en Mas sonen com aquelles sentències fredes que els enemics deixen anar quan algú mor: “estic compungit, perquè malgrat tot, era una bona persona”.

Després de tres mesos d’estira-i-arronsa  la sensació és que el gest del President no és lleial. A n’Artur l’han fet fora perquè el seu anhel personalista era un llast que el procés no podia permetre’s. Com el xantatge de la CUP, que no condicions, que amb el seu veto ha portat la política catalana al límit de la indigestió pública. Tothom a fallat. I el final feliç d’unes negociacions funestes no han d’amagar les responsabilitats de cadascú.

En Mas fa un pas al costat per refundar un partit corcat per la corrupció i i abraçar la presidència d’aquí a 18 mesos. Ell volia ser l’home fort del Govern. Mas volia convertir-se en la icona de la Catalunya post-Transició després de l’ocàs del seu pare polític. I si no pot aconseguir-ho ara ho intentarà més endavant. Almenys no se n’amaga i és d’agrair. Ara bé, la imatge de màrtir i de víctima dels antisistema que a partir d’ara veurem reiteradament, no és sincera. La CUP va equivocar-se i en Mas va equivocar-se, i l’acord assolit al límit del fora de joc s’agafa amb pinces: això d’annexionar dos diputats cupaires a JxSí és poc elegant. Però suposo que allò de l’excepcionalitat ho justifica tot. Convertir un grup parlamentari en morralla, també.

Si realment el país està per sobre de tots, el més coherent és que Artur Mas hagués estat un actiu vàlid per aquest futur d’incerteses que s’obre per a Catalunya. Realment el ja ex president és un dels polítics més vàlids per la quimera que ara comença. I si es compara amb el nivell intel·lectual i moral dels homes de negre de Madrid, és un fora de sèrie. Però ell prefereix moure els fils des de l’ombra i acabar de donar forma a la seva imatge de pare de Catalunya. Fins aviat, Artur.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s