Sortim al carrer

Ens heu enganyat. Uns i altres. La CUP, Junts pel Sí, l’Anna Gabriel i l’Artur Mas. Tots. No busqueu justificar-vos o buscar les culpes a la casa del davant. Ja no ens calen més paraules. Ara ja no. Ens heu enganyat a tots aquells que vam fer córrer un punter de punta a punta de la Meridiana, a tots els qui vam convertir la Diagonal en el millor mural de la història contemporània i als qui vam estrènyer-nos les mans per creuar Catalunya de Nord a Sud.

Vam omplir els carrers de somriures, de veus trencades i d’ànimes deleroses per fer-vos despertar, i vam seguir quan ens ho vau demanar. “Que el procés no s’aturi”, ens dèieu. I vam complir. Vam persistir perquè la flama no s’apagués quan l’excepcionalitat començava a convertir-se en normal. “Que ens vegi tot el món”. I ens van veure. Ens van conèixer quan el missatge era nítid i clar. I unànime. El dret a decidir era el comú denominador. La independència, la voluntat de molts, no sabem quants.

Negar la investidura de al President, per molta coherència que es mostri, és una daga al cor del país. Sí, Artur, podries fer un pas al costat. Has estat essencial perquè això funcionés, però començar de nou implica començar sense molts com tu. Però, Anna, teníeu la històrica possibilitat erigir-vos com el pal de paller de la propera República i de vetllar perquè l’enemic convergent no us prengui el pèl. Exigiu condicions. Exigiu les que cregueu necessàries. Però fugiu dels xantatges. Baixeu-vos els pantalons una sola vegada perquè els vostres conciutadans no hagin de baixar-se’ls cada dia d’ara endavant. Tan sols us demanàvem 18 mesos. Divuit mesos a canvi de 300 anys.

Tornem al carrer. Que uns s’encarreguin del convergent i els altres de l’antisistema. Captureu-los i poseu-los dins d’un cotxe camí de la Generalitat. I que no en puguin sortir fins que no es mengin els morros al balcó de Palau. Nosaltres vam engegar tot això i nosaltres ho acabarem. No sou dignes de representar-nos. Omplim Sant Jaume i no marxem fins que es disculpin. “Perdoneu-nos per l’estretor de mires. Perdoneu-nos pels personalismes. Perdoneu-nos per oblidar-nos de vosaltres”.

Anuncios

One thought on “Sortim al carrer

  1. No es poden tenir conviccions sense ser sectari? Per què quan creiem en alguna cosa no podem compartir ni una engruna de la veritat dels altres?
    Filosofia a part, com a català sento que avui hem fet el ridícul. Sort que el món mirava cap a una altre banda. Els nens pendents del Pare Noël i els pares pendents de no perdre’ls a les cavalcades.

    I és que no som tan importants.

    Sidney

    P.D. Podríem tancar-los a tots al Palacio de la Zarzuela. Arribarien a un acord més d’hora.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s