Ens veiem al març

La CUP ha decidit que Artur Mas no pot capitanejar el procés sobiranista i Catalunya tornarà a les urnes el proper mes de març. El partit anticapitalista ha estat ben coherent amb el que va proclamar durant les eleccions: no fer president al convergent. El problema és que la decisió converteix la CUP en un partit més anticapitalista que independentista. La lluita contra el capital, la corrupció i els fils invisibles del poder per sobre de la pròpia construcció nacional. I ja poden ben dir que no, que ells aspiren a la independència per capgirar-ho tot i que els dolents són els altres, que no s’han mogut. Tindran gran part de raó, segur, però convocar eleccions és senzillament el pitjor dels escenaris possibles.

Entre mig de tot aquest guirigall, el més beneficiat és sense dubte el candidat d’Esquerra, Oriol Junqueras, situat en una posició intermitja entre Artur Mas i la CUP. Si la secessió és el denominador comú dels tres actors polítics, Junqueras simbolitza el gir a l’esquerra que la societat catalana reivindica des de les passades municipals, però sense topar amb el caràcter antisistema dels assemblearis. Artur Mas, certament, arrossega una aureola de sospita del tot incòmoda.

La decisió de la CUP probablement tindrà un preu alt per a la seva candidatura en les properes eleccions. El seu creixement responia a una actitud aparentment incorruptible, capaç de colpejar el sistema des de dins. El problema és que l’últim cop de CUP ha anat a la cara de les il·lusions del 40% dels catalans que van votar el passat 27S, sense incloure els podemites independentistes (existeixen) ni el sector pactista del propi partit. Si algú havia de defensar la sobirania catalana eren els hereus d’en Fernández, l’Arrufat i la Vallet. Governem-nos, deien. Ara no sabem quan. Avui han demostrat que les seves idees, totalment legítimes, manquen de flexibilitat. O tot o res. De moment, res.

La grandesa de la CUP va ser acostar la utopia i despertar tants ulls alienats. El seu fracàs ha estat desistir de convertir-se en els veritables guardians del canvi social, polític i econòmic que havia de portar la independència. Retornar a la casella de sortida perquè la partida no avança tal i com ens agrada no diu massa de la maduresa del partit. Tots hi perdem, no ho oblidem.

Ens veiem al març.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s