Quan votar divideix

La democràcia té aquestes coses i l’assemblearisme també. La CUP va hipotecar la investidura de Mas a les voluntats de les seves bases, i si hagués sortit el o el No, la decisió hagués estat igual de legítima. També opinable, faltaria més. El que passa és que l’estil de joc de la CUP és tan diferent al tradicional que tota resolució que no provingui d’una sala plena d’homes engalanats genera desconfiança.

No és cert que 3.000 persones decidissin des de Sabadell el futur de Catalunya. El destí del país es va decidir el passat 27S quan tothom jugava amb les mateixes cartes. El que passa és que les urnes van deixar un escenari insòlit i insòlid (si se’m permet el neologisme gratuït), i els partits no han sabut posar-se d’acord. Quan això passa, cal buscar més d’un culpable i repartir les responsabilitats de la forma més honesta.El que passa és que per arribar a Ítaca en futgoneta ens calen quatre rodes i un conductor, i de moment el mecànic antisistema arriba tard i el xofer fa cara de voler fer un parell de voltes de més abans d’arribar a destí.

Si la CUP no investeix Mas la setmana vinent,tindrà un argument a favor indestructible: ja ho va avisar abans dels 27S. I tots aquells que no hi estiguin d’acord, tindran tot el poder per retornar-los la infidelitat abandonant-los en les properes eleccions. Això ha anat així sempre i és la gràcia de la democràcia.

Si fins ara s’ha aplaudit el funcionament i tarannà dels cupaires és precisament per la seva manera de fer i de ser. Que les seves possibles decisions no agradin no implica que el caràcter popular del partit hagi perdut vigència o no tingui sentit. El problema és que a vegades, votar, divideix. I els votants de l’assemblea de diumenge passat van estar tan dividits que sembla que la legitimitat del futur consell polític sigui menor.Coses del Sí i el No.

La decisió de la CUP tindrà conseqüència a curt i llarg termini, però no sabem quines. Com canten Els Manel a la La Bola de Cristall, “la vida que ens hem perdut simplement no existeix”, així que sigui quin sigui el proper escenari, l’objectiu hauria de ser el mateix.

No hi ha acte més transparent que cedir el poder al carrer i la diferència entre la CUP i els catalans és que els primers han exercit la seva sobirania i als segons li és negada. No ho oblidem.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s