“SíSí, se puede”

Una llista amb el President proposada per les entitats civils. Aquesta és l’última idea d’en Mas, precisament el dia després que en Junqueras oferís la seva Aliança per la República Catalana. El #27S s’acosta i els partits es posen en marxa per prendre posicions capdavanteres. La historicitat dels nostres temps és tan evident que aquells que li han girat l’esquena al canvi s’han esgarriat. Començant pels socialistes i acabant per Unió. Passant per una Iniciativa que s’aferra als nouvinguts per reivindicar el seu espai vital. Antics cantaires amb jaies cançons.

L’assalt als ajuntaments de tantes ciutats espanyoles certifica els nous ritmes que la societat s’atreveix a ballar, allunyats dels compassos marcats i reiterats de tants anys de bipartidisme i vella política. Així, la nova proposta del President Mas des de la seva conferència de #BenvingutsAlFutur conté blancs i negres. Blanc: el procés torna a mans de la gent i ha d’extrendre’s des del seu origen embrionari: les entitats civils i els intel·lectuals apolítics. Negre: els crits de “Sí, se puede” no poden d’interpretar-se com l’aigua que extingeix la flama de l’estelada.

Ambdós factors són originàriament indivisibles i tenen una inequívoca realitat en comú. La voluntat de canviar transversalment la societat i abraçar els seus anhels des dels carrers i places de tot el país. Si els polítics no va ser capaços d’unir-se per crear un font comú pro SíSí, la idea del President de retornar el protagonisme a l’ANC o Òmnium és coherent. Però l’èxit de la causa només serà possible si s’aconsegueix entendre que la transformació social és la finalitat de la independència, i no a l’inrevés. Aplaudir i aprendre el traçat dibuixat per tots els que cantaven “Sí, se puede” fins arribar a Sant Jaume; i convidar-los a sumar-se a la ruta que porta fins la República Catalana. Ells no són els enemics.

L’arribada de Colau a l’Ajuntament, en els nivells pertinents, és un fet tan històric com la història que Artur Mas escriu en nom del dret a decidir. Menytenir els protagonistes i dubtar de les aspiracions nacionals dels que festejaven a Sant Jaume és impedir sumar nous adeptes a un procés escàs de majories. Sense mobilitzacions, acampades i manifestacions, a Barcelona encara hi tindríem en Trias. El carrer va portar un canvi impensable a la capital catalana i el carrer és la darrera bala que potser li queda al President per bastir un plàcid aixecament popular. Des del carrer, SíSí, se puede.

Foto: Enric Català

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s