Na Chacon amenaça

Probablement feia dies que s’aguantava les ganes a base d’ansiolítics i de la tècnica del 4-7-8, però no ho ha pogut resistir. L’hermafroditisme patriòtic de na Chacon ha amenaçat na Colau de no donar-li suport si l’alcaldessa flirteja amb els independentistes via Meridiana setembrina. “Barcelona és integradora, cosmopolita i universal”, i ja se sap que aquesta malaltia de voler posar fronteres, al cap i a la fi, és guareix viatjant. “Construïm ponts”, deu pensar, cofoia d’esdevenir l’eterna princesa del poble. Talment el mateix discurs que el príncep Rivera, per cert.

Na Carme deu haver viatjat molt. I de les sapiències obtingudes des del seu poltró de vellut, sap que això de reclamar la independència, any sí, any també; és nociu pels interessos de Barcelona. Ho deu saber per l’extens temps que ha invertit en la política municipal, o per haver crescut al costat dels capitosts de la rosa de Madrid, a base de llagots i l’admirat art de la gara-gara.

No hi ha res més exasperant que l’ambigüitat del que pretén vetllar pels interessos de Catalunya des de les torres nobles de Madrid. I això és na Carme Chacon. Algú que ha escollit l’apatrídia en la recerca del seu creixement individual, on sigui, aquí o allà; i que legislatura rere legislatura intenta incloure la seva ferramenta en alguna portada de diari per recordar a tothom que ella, la progre capaç de posar ferms als militars, encara segueix vigent. A base d’ultimàtums i de la desvergonya de no admetre la grandíssima hòstia que el socialisme es va clavar a la capital que ella pretén defensar.

Foto: EFE

Anuncios

One thought on “Na Chacon amenaça

  1. 11 junio 2015 en 14:48

    L’actitud de la Sra. Chacon és, en el pla Intel.lectual, força decebadora per als catalans que senten que Espanya ja no és el seu estat. Potser ella va ser una magnífica ministre de Defensa, però mai l’he escoltada amb interés més enllà de repetir tòpics i receptes que no il.lussionen a ningú.
    En realitat, ens trobem davant l’etern problema que representen els polítics d’ofici. Més enllà d’opinions i receptes a l’abast de qualsevol mediocre, no són capaços d’expressar (i molt menys de reflexionar) qualsevol idea que sigui d’interés per als problemas que surgeixen darrera d’ells. Com si els reptes i els canvis ja no fossin cosa seva, ells que ja ho varen donar tot per la patria i la societat.
    La política no és tan important perquè les “velles glòries” s’hi dediquin tota la vida. Que no s’enganyi la Sra. Chacón, el Sr. Pujol i el Sr. Ribera. Per tots, la política hauria de tenir un temps. Si posteriorment, ja no en saben més (cosa comprensible), continuar “donant el millor de si mateix per els altres”, només és viure dels rèdits que atorga la seva activitat que, per no ser honesta i respectable, no deixa de ser privilegiada.

    Sidney

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s