La Urbana, la nostra amiga

Sembla que Joaquim Forn, regidor de Seguretat barceloní, i Joan Delort, gerent la Guàrdia Urbana, pleguen abans que na Colau entri al consistori. Doncs apa, bon vent i barca nova. Si la fugida de Forn era una qüestió de temps, la marxa de Delort és, no només qüestionable a nivell professional, sinó que evidencia la politització del cos de seguretat barceloní. Amb els convergents sí, amb els esquerrosos que ens han tocat els perineus, ni de conya.

Dirigir la policia sempre ha estat un tema espinós, i de la mateixa manera que la fugida de Delort constata la inestabilitat del propi cos, la propera alcaldessa haurà d’equilibrar la seva imatge de progre amb la mà dura en seguretat. Saura ja ho va intentar i la seva foto a la manifestació pro Palestina de 2009 va certificar la contradicció històrica de voler cridar que s’és d’esquerres amb una porra a la mà.

La idea de Colau de convertir la Guàrdia Urbana en un cos de proximitat és tan coherent com utòpica, però a vegades les expectatives són el primer pas dels fracassos: les polítiques socials de la ciutat han de fer la vida més fàcil a la gent, que a la vegada tindrà menys motius per queixar-se en públic i cremar contenidors; i com de manis n’hi haurà ben poques, la policia podrà dedicar-se a ajudar a les nostres àvies a creuar el pas de vianants que, agraïdes, diran els seus néts, nosaltres, com de macos i bons són aquests joves de traju cridaner i gorra fosca.  Complicat.

No és el mateix viure a Gòsol, on sí, la policia pot saludar a la flequera de torn mentre li pica l’ullet, que a Barcelona, on agradi o no, els pispes són professionals, el turisme no té filtre i diverses zones s’han convertit en semi-guetos. Amistat amb els senyors que comproven i posen límit a les lleis, sovint segons criteri propi; i de l’autoritat de la qual sovint se’n vanagloriegen a la cara, doncs miri, no interessa.

Ara bé, posats a qüestionar, seria interessant que el senyor Delort qüestionés, no la faceta professional dels seus homes, on això de repartir hòsties de tant en tant aniria bé a molta gent; sinó en la qualitat humana del cos. Carca!, em diran. No. Simplement que si allò que la cara és el reflex de l’ànima, la Urbana està plenes de berrugues, arrugues i èczemes. Passi’s vostè per la porta de l’Institut de Seguretat Pública i en veurà uns quants exemples.

Anuncios

One thought on “La Urbana, la nostra amiga

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s