Més enllà de la data, la unitat

Votarem. Després de massa dies de desgavell institucional i de tanta sospita partidista, el President Mas ha anunciat allò que tants catalans esperaven. El proper 27 de setembre les urnes tornaran a sortir al carrer, però a diferència del 9N, ningú podrà parlar de botifarrèndum. Aquesta vegada va de debò.

Necessitava el procés una empenta d’aquesta mida, una vegada el desànim i el derrotisme començaven a instal·lar-se a les files independentistes. Més enllà de l’encert de la data i el format dels comicis, amb més avantatges que inconvenients, la fortalesa d’aquesta nova etapa rau en el retorn als orígens del 9N més embrionari: l’acord solemne entre els dos líders del país. L’entesa d’Artur Mas i Oriol Junqueras fa renéixer el foc d’una societat que s’apagava mica en mica com una antiga flama dansaire consumida per la manca d’oxigen.

A partir d’ara la política catalana podrà tornar a mirar als ulls dels seus ciutadans, després d’un mes de retrets i recriminacions públiques que no havien fet res més que validar la política immobilista i de desgast que ha proposat l’Estat espanyol fins avui. Caldrà veure quin seran els propers moviments del govern central, una vegada el procés es referma institucionalment i camina per les vies de la legalitat.

Ara bé, que el desvari d’aquestes últimes setmanes no quedi en l’oblit. Les eleccions del proper 27S han de servir per exercir el dret popular per sobre d’uns interessos del poder que han estat a punt d’abocar el cabàs de la il·lusió i l’esperança. Si la societat civil catalana va engegar aquest procés fa prop de cinc anys i els resultats encara no han arribat, no hi ha motius per pensar que la ciutadania no respondrà; precisament quan les reivindicacions civils per la unitat institucional, el veritable múscul del procés a ulls del món, torna a ser una realitat. Això no implica donar un xec en blanc als nostres polítics, sinó reprendre la iniciativa d’un camí que, ara sí, s’acosta al tram final.

Anuncios

One thought on “Més enllà de la data, la unitat

  1. Produeix una mica de desconfiança que per aqualsevol cosa els costi tant posar-se d’acord. Potser n’han d’aprendre encara, perquè aquí no tenim gaire cultura del PACTE. Perquè no podem deixar de pensar: si mai arriba el momento que s’hagi d’encarrilar una autèntica negociació cap a la independencia, amb temes realment transcendents, serán capaços els nostres polítics d’estar a l’alçada, amb sincera generositat, defensant el bé general del país i no el personal o del partit? Aaaii!
    Espero que vagin aprenent i reflexionant, mentrestant.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s