“I would do it again in a minute”. God bless Dick Cheney

“Ho tornaria a fer en un minut”. Richard Cheney,  vicepresident dels EEUU des del 2001 fins al 2009, va referir-se amb aquesta frase a la seva responsabilitat sobre les tortures i vexacions a què es van ser sotmesos els centenars d’acusats d’haver format part d’Al-Qaeda i el 11S, i que van ser reclosos a la presó de Guantánamo.

Tenint en compte el contingut de l’informe publicat recentment sobre els tipus d’interrogatoris que es van portar a terme al centre penitenciari, la conclusió és tan simple com concreta: Dick Cheney és un torturador, i el seu superior, George Bush, al corrent de les pràctiques ultratjants, també.  I com a tals, la justícia hauria d’iniciar processos contra ells.

Però tots sabem que això no passarà, evidentment. No som tan ingenus. Parlem dels amos del món i d’unes circumstàncies polítiques especialment sensibles, enfangades per l’11S. El buit que les Torres Bessones van deixar va ser ocupat per una política internacional basada en la supremacia i el control absolut. O aliats o enemics. L’efecte del pèndol rebotava amb una fogositat que acabaria afectant el planeta sencer. El missatge era clar: amb els americans no s’hi juga.

El director de la CIA, el braç operatiu del programa, també es va deixar anar fa uns dies amb allò que “la intel·ligència obtinguda va ser crucial per entendre Al-Qaeda”, com si gràcies a la introducció d’aigua a pressió pel recte de tants terroristes, els ocelletes haguessin cantat la ubicació del fantasma de Bin Laden. Malaguanyats satèl·lits i sistemes d’espia d’última generació per acabar basant la recerca del més gran fugitiu de l’última dècada a les súpliques i socors de tants desgraciats de vestit taronja.

Sense voler parafrasejar l’argumentari bàsic de Ciutadans, UPyD o la tropa d’en Mariano, l’última vegada que a Europa algú va justificar la tortura en nom de la ciència i l’aprenentatge, els jueus patien les maquinacions mèdiques de Josef Mengele al camp d’Auschwitz. I que quedi clar que no comparo les víctimes, sinó els botxins.

Els alemanys nazis van haver d’amagar-se perquè van perdre la guerra i tothom va reclamar responsabilitats i culpes. Malauradament Richard Cheney pot justificar la seva inhumanitat a la televisió perquè l’Administració que en el seu dia va representar segueix regint el món. El dia que l’imperi quedi col·lapsat i l’economia no trepitgi els drets humans, en Dick haurà de fugir ben lluny: tothom voldrà el cap de qui va aprovar i justificar crims contra la dignitat humana. No tot s’hi val.

La història, sempre, l’escriuen els poderosos.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s