Cinc cosetes a tenir en compte el dia que en Messi va fer història

Fets, no paraules. Parafrasejant el mite del catalanisme, José Montilla, les paraules d’aquesta setmana de Leo Messi on es plantejava el seu futur al Barça, han quedat en res després de l’orgia futbolística del deu contra el Sevilla. Quan les coses van bé els dubtes i les pors s’esvaeixen com els convergents a la comissió Pujol. Si la piloteta segueix entrant i el Barça recupera la constància en el seu joc, tindrem Messi per anys.

La sinceritat de Neymar. El brasiler ha estat l’assistent de l’històric 252è gol i la manera com ha celebrat l’efemèride de l’argentí l’honra. L’ex del Santos és el prototip de jugador sobrat que acabarà xiulat al Camp Nou quan les coses vagin magres, però l’alegria que ha demostrat quan Messi ha demostrat Zarra és una actitud madura i respectuosa cap al líder de l’equip. La seva figura, potenciada des de la Junta de Sandro Bartomeu, ha d’esperar l’ocàs de Messi, i pel que es veu, ho accepta amb una naturalitat no tan lògica.

Egocentrisme. Cal estimar-se molt per sortir el primer en el vídeo que el club ha preparat per homenatjar l’argentí. Malgrat poder argumentar-ho com a missatge institucional, la realitat és que dels 10 anys que Messi ha estat a la primera plantilla de l’equip, ni Rijkaard ni Guardiola ni altres grans jugadors han estat presents en el regal públic del Barça. A vegades sobren personalismes i manca generositat. Renegar del passat més recent fins i tot en una celebració tan grandiloqüent mostra la magnitud de la fractura político-social del club.

Xiulada. La que s’han emportat  el president i el director tècnic quan la seva imatge ha sortit al vídeomarcador de l’Estadi. Si els catalans ens omplim la boca de coherència i drets a decidir, que l’actual junta no posi a disposició dels socis l’opció de confirmar la seva presència a la llotja és una mostra de covardia i d’un despotisme poc il·lustrat. Argumentar la legitimitat estatutària per aferrar-se a la cadira presidencial, com va fer Laporta el 2008 amb aquella moció de censura, és d’una responsabilitat molt discutible. #VotarÉsNormal #EleccionsJa

Mutisme. En un dia com el d’avui, el club hagués pogut prémer una miqueta a Messi perquè sortís a fer el paperina amb la premsa. Si admetem que jugadors, clubs i periodistes conviuen en una simbiosi perfecta, a vegades cal passar pel tub; i avui en Leo havia d’haver sortit a donar la cara, somriure i marxar. Ni que sigui pels aficionats.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s