Voluntariat nacional i voluntariat social com a mostra del país

El Banc d’Aliments va inaugurar la campanya de captació de voluntaris el passat 2 d’octubre amb l’objectiu de captar-ne fins a 20.000, curiosament la mateixa xifra que la Generalitat va requerir per tirar endavant el nou 9N. Per la causa nacional, només es van requerir tres dies per cobrir les necessitats de la consulta. En canvi, després de mes i mig de campanya i a quinze dies del gran recapte, poc més del 60% de les places estan cobertes. No deixa de ser paradoxal que l’esdeveniment social més gran de l’any encara vagi curt de mans dies després d’aplaudir els magnífics índex de participació anònima pel 9N.

Precisament les polítiques socials seran motiu de debat per aprovar els pressupostos i s’utilitzaran com a argument per a defensar la necessitat, o no, d’endurir l’oposició al Govern durant el que quedi de legislatura. Des del 10N, tot s’hi val.

I no és que els partits no estiguin legitimats a defensar els seus programes i els seus enteniments col·lectius, sinó que presumiblement viurem una etapa personalista i de desprestigi mutu que anirà llimant l’eix vertebrador de la legislatura: el dret a decidir.

La independència no pot amagar les discutibles i lamentables polítiques socials del Govern, però el context actual reclama seny a l’hora de fer una oposició coherent amb els objectius nacionals del país. Hem arribat massa lluny com per entrebancar-nos entre nosaltres.

Cal mostrar una unitat parlamentària inqüestionable a ulls d’Europa, i travar el desenvolupament polític per a postular el partit en les millors opcions cara a les properes eleccions és un risc que Catalunya no pot permetre’s.

La societat ha de moure’s en el difícil equilibri que reclama ells drets bàsics fonamentals i la comprensió de saber que el govern no pot assumir lluites socials i nacionals al mateix temps. Si en el passat vam ser abusivament ensinistrats per acceptar unes retallades que havien de pagar uns altres, ara sí cal fer un acte de responsabilitat per no desgastar encara més els protagonistes polítics, suficientment atacats i menystinguts des de Madrid.

No és qüestió de signar un xec en blanc, sinó de reconèixer que som més a prop de mai de poder ser amos dels nostres recursos i poder erigir, entre tots, un sistema nou, sanejat i adaptat a les necessitats socials dels catalans, veritables protagonistes de la propera República Catalana.

No posem més pals a les rodes.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s