Que els Fets de Maig no es repeteixin

La fi justifica els mitjans, deia Maquiavel. Seguint la coneguda màxima del filòsof florentí,  el procés català és ple de veus que clamen per una llista unitària a les properes eleccions, una vegada el nou #9N quedi com un acte reivindicatiu més. Tant se val si uns defensen el socialisme , el neoliberalisme o l’assemblearisme comunitari. L’objectiu ha de ser clar i concís: la independència.

La unitat esquerdada de les forces pro consultes a principis d’octubre sembla haver-se recuperat, al menys de portes enfora. El 9 de novembre és ben a prop i ningú s’atreveix a fer un pas que el pugui delatar com el traïdor de la causa. Ara bé, el dia després les coses seran ben diferents. Ningú contempla que no hi hagi eleccions anticipades en un moment d’inestabilitat parlamentària. Esquerra sap que ara és la seva hora i no vol perdre l’oportunitat d’assaltar la Generalitat.

El problema rau en l’inqüestionable desprestigi mutu que tots els partits favorables al dret a decidir portaran a terme, a més de les diferents opcions proposades per assolir la independència. La fragmentació del vot sobiranista és un risc, amb els entrebancs que això suposarà de cara a Madrid.

A l’altra banda de la moneda s’hi situa Podemos. El partit de Pablo Iglesias ha aconseguit liderar la intenció de vot a Espanya amb un discurs imprecís però amb un objectiu clar: fer fora l’establishment. Abans de parlar de com s’ho faran, volen reiniciar el sistema; i pel que sembla, la majoria d’espanyols pensen el mateix. Tabula rasa.

Catalunya és davant una oportunitat històrica i els partits han de ser capaços de deixar de banda el seu afany de poder per proposar unes eleccions de resultats distingibles. Cal compartir tot el programa a nivell nacional, sacrificant de manera excepcional les polítiques socials. Que sigui prioritari quan la República Catalana sigui un fet. Si la idea és dir Sí o No, cal un compromís per a formar un Govern de concentració transitori, en cas que la societat catalana hagi escollit la independència. Menys que això és debilitar un procés que seguirà rebent estomacades des de l’executiu de Rajoy amb la complicitat silenciosa d’Europa.

Veient l’auge de Podemos i la seva promesa de regeneració política, potser seria l’hora d’aprendre de les virtuts alienes, abandonar disputes històriques (els catalans ja vam ser capaços de barallar-nos entre nosaltres durant els Fets de Maig mentre el bàndol nacional avançava cap a la victòria a la Guerra Civil) i concentrar totes les forces en l’objectiu últim: el dret a decidir. Sí, aquest cop, la fi justifica els mitjans.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s