Per què Podemos beneficiaria (potser) l’Estat però no Catalunya

Una enquesta del diari El País situa un escenari polític nacional especialment divers i plural. El bipartidisme sembla haver tocat fons i la irrupció de Podemos ja no és una suposició sinó un fet. Pablo Iglesias opta a La Moncloa i no va de farol.

La circumstància té dues conclusions ben visibles. De bones a primeres el possible trencament del poder ininterromput de Partit Popular i Partit Socialista des de fa 32 anys amb el que això suposa. Un canvi d’imatge polític és essencial per higienitzar un estament fosc i dominat per unes classes allunyades de la realitat social. Felipe González, Alfonso Guerra o José María Aznar encara influeixen en l’esdevenir polític dels seus partits, i en conseqüència, del conjunt de l’Estat.

Els pares de la transició són els actuals custodis de les elits existents, pel que la potencial entrada de Pablo Iglesias a La Moncloa ja seria un èxit per obrir finestres, aixecar catifes i publicar la inacabable llista de delictes amagats que els governants han comès a esquena de la població. El poder ha de ser mutable. Benvingut sigui el canvi.

Més enllà de l’abordatge de Pablo Iglesias a l’Executiu espanyol, la informació mostra el col·lapse del propi sistema polític a Espanya on, malgrat les promeses de canvi, Podemos no ha mostrat cap estratègia concreta per a portar a terme el seu ideari. I encara pitjor, no hi ha cap votant d’Iglesias que parli amb coneixement de causa: el partit  no ha entrat en cap alcaldia ni parlament autonòmic, amb la incertesa que això genera. A Espanya les coses s’han hagut de fer vomitivament malament perquè la societat hagi d’abraçar-se a una esperança tan imprecisa.

El problema rau en l’efecte que Podemos pot tenir a Catalunya. És innegable que l’auge independentista és coetani amb la crisi econòmica espanyola i ha basat molts adeptes gràcies a la intransigència de la capital, pel que la regeneració política que comportaria l’èxit de Podemos podria fer vacil·lar la convicció de molts que Catalunya seria més pròspera lluny d’Espanya. La seva arribada suposaria que aquells votants dubitatius en una hipotètica consulta puguin fer un acte de confiança en la recuperació del sistema polític espanyol. I, sens dubte, seria molt perjudicial pel gruix popular sobiranista.

El sobiranisme ha de demostrar amb urgència els seus arguments més sòlids per assegurar que no és possible que Espanya recuperi el temps i les maneres amb un altre govern, per molt innovador que es mostri. Una vegada l’efecte rebot al centralisme del PP i PSOE quedi en entredit, i l’economia del conjunt del país remonti el vol, els raonaments unionistes guanyaran pes. I és un escenari que més val no trobar, per reiterat. El pactisme inconscient de l’ADN català pot fer una mala passada a qualsevol votant, per molt convençut que estigui, pel que val la pena fer les maletes el més aviat millor. Sí, tenim pressa. Ara és l’hora.

Anuncios

One thought on “Per què Podemos beneficiaria (potser) l’Estat però no Catalunya

  1. No crec que el lideratge de Pablo Iglesias sigui imprecís. I menys les seves conviccions que són les que espanten al gran capital. Un dels problemes, rau en que la societat espanyola en general i la catalana en particular, són, agradi o no, societat burgeses, en que tothom vol millorar el seu estatus però no vol sentir parlar de sacrificis. En definitiva, tots volem però pocs donem.

    L’estat del benestar va fer creure als seus votants que el sistema social i econòmic era irreversible i que la gent de sota la piràmide del poder tindria dret i veu.

    En realitat era com un gran pastís; mentre hi hagués teca, els pobres tindrien dret a un plat de sopa mentre els de dalt menjaven tres plats, postres i cafè amb copa.

    No oblidem que la socialdemocràcia va ser el gran invent del capitalisme avançat per impedir l’arribada del comunisme a tota Europa.

    Només hi ha una cosa bona en tot això. Per fi, la gent torna a interessar-se en la política, encara que, com sempre, molts derivin les seves esperances en somnis discutibles. Però el dret a somiar no el pot evitar ningú.

    I compte amb Catalunya! Som un país petit i irrellevant en termes de geopolítca internacional. No tenim aliats i més aviat som una pedra a la sabata de l’Europa dels mediocres. No hem de tenir por, però estem passant un mal moment…

    Sidney

    Le gusta a 1 persona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s