Cinc aspectes per entendre el mal partit del Barça contra el Celta (0-1)

La derrota al Bernabéu va obrir unes ferides més profundes del que el barcelonisme podia sospitar. Contra el Celta, l’equip ha tornat a ensopegar en un partit on el joc ha estat molt irregular (0-1). A continuació es descriuen algunes claus per entendre’n el resultat.

  1. El mig del camp: Luis Enrique prefereix un estil de jugador més vertical, futbolistes com Rafinha o Rakitic capaços d’estirar l’equip i obligar les defenses contràries a sortir a tapar forats. El problema rau en la desertització de la transició defensiva, on Busquets es queda sol en les contres rivals, i no és capaç d’aguantar l’equip com feia abans.

 

  1. #Xavi com a concepte: El de Terrassa va ser tan discutit la temporada passada com costa entendre el joc blaugrana sense ell. L’equip sembla no trobar algú capaç d’assumir el rol del català, i sense el seu control dels temps, el joc es descontrola. L’efervescència que el Barça permet durant molts trams dels partits beneficia els rivals, dissenyats per llançar els seus velocistes a l’atac. Sense Xavi i Iniesta, la sala de màquines tampoc ha sabut assortir l’atac amb pilotes de qualitat.

 

  1. Mascherano i Busquets: Si l’estil de joc tendeix a basar-se en espetecs ofensius en comptes de la confecció elaborada d’anys anteriors, Mascherano cobriria les necessitats d’un equip amb tendència a partir-se millor que Busquets, tal com demanava el jugador de l’AE Prat, Sascha, a Twitter. El centrecampista de Badia sembla ancorat a un model enyorat al Camp Nou i es nega a rifar les pilotes, cosa que molts dels seus companys fan, el que probablement li ha costat el gol al Barça.

 

  1. Messi i l’atac: L’argentí va esclatar fa molts anys quan es va convertir en el solista de la millor orquestra del món. L’evolució proposada per Luis Enrique endarrereix el joc del 10 i l’allunya de l’àrea, l’hàbitat on es va convertir en canoner mortífer. La idea és potenciar el joc de Neymar i Suárez, però l’espai vital de cada crack és tan gran que és molt difícil optimitzar del tot les possibilitats del trident ofensiu.  Per cert, fitxar un dels millors 9 del món per estrenar-lo com a extrem dret, fa mal als ulls. Villa no va acabar de trobar-s’hi còmode, Eto’o va haver de fugir i Henry va trigar un any i mig en habituar-se. No repetim errors passats.

 

  1. Luis Enrique i la defensa: Sense Iniesta ni Xavi i amb Rakitic i Rafinha amb tendència ofensiva, és lògic que a l’equip li costi sortir amb la pilota controlada. El problema s’agreuja si a l’eix hi actuen Mathieu i Mascherano, ràpids però mancats de tècnica fina. Les pilotades han estat constants. El model, definitivament, sembla haver canviat.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s