Quina enveja, Quim, quina enveja!

Quina enveja, Quim, quina enveja! Suposo que et deus haver quedat a gust. Feia temps que n’Albert Rivera demanava a crits que algú li etzibés una plantofada verbal. I avui, després que interrompés reiteradament l’aportació d’en David Fernández al Parlament, el segon de bord de la CUP ha recordat l’episodi de Joan Carles I i Hugo Chávez: “Vols callar, pesat?

En Rivera és un mestre de l’oratòria. Domina els cara a cara com pràcticament cap altre polític a Catalunya, fins i tot a Espanya. De jove participava en concursos de dialèctica, dels quals en va sortir guanyador, i per a la seva carrera política no es pot negar que no n’hagi tret profit. La qüestió és que el de Ciutadans tendeix a parlar amb el vent a favor: és assidu de tertúlies nacionals on és reclamat per exposar les realitats catalanes. Les seves, òbviament.

Interrompre en mig del debat pot ser fins i tot necessari, per molt que estiguem en un Parlament. Depèn de quina bestiesa es digui, la resposta immediata és la que sovint té més efecte i la que més ressona pels mitjans. Poca gent s’està escoltant els torns de paraula, farcits de palla oral i amb poc contingut comprensible. Quan la resposta és ràpida i contundent, el missatge queda.

El problema de Rivera és que forma part del conjunt de polítics que tendeixen a irritar quan parlen. La Camacho s’emportaria el primer guardó,sens dubte, però la fatxenderia d’en Rivera frega la insolència cada vegada que obre la boca. El noi és bo i s’agrada. Massa. Si no, passeu-vos pel nou disseny del seu perfil de Twitter. Més que un polític, desprèn aire de gran copulador de Luz de Gas. Potser una cosa porta a l’altra.

Més enllà de la resposta sincera d’Arrufat, políticament incorrecte, qualsevol paraula d’en Rivera hauria de ser censurada pel sol fet de no haver condemnat l’exhibició feixista d’els impresentables convidats pel Partit Popular (Oh, sorpresa!) que han saludat a la romana al crit de Viva España. Si “España será lo que queramos los españoles”, com anuncia a Twitter, abans potser caldria considerar què era Espanya no fa massa, per entendre que gestos com els vistos avui al Parlament no hi poden tenir cabuda enlloc, anomeni’s Espanya, Catalunya o La Comarca. I en Rivera, abans de dir res, hauria de distingir allò que és democràtic i el que no.

“Vols callar, pesat?”. Quina enveja, Quim, quina enveja!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s