Primers símptomes d’infecció d’en Miquel Iceta

El virus s’ha escampat. Comença a afectar als polítics catalans de caràcter més moderat, aquells que en principi estaven més  preparats per combatre el germen. Però no. Miquel Iceta ha sucumbit a aquest trastorn habitual d’alguns membres del Partit Popular i ha comparat les possibles eleccions plebiscitàries de Catalunya amb les de l’Alemanya de 1933, els últims comicis amb representació de diferents partits abans de la formació del Bundestag el 1949. Aleshores un tal Adolf Hitler va guanyar les eleccions i va tirar endavant la seva Llei Habilitant, disposició que atorgaria al Führer  poders legislatius absoluts, II Guerra Mundial inclosa.

Els catalans estem acostumats a sentir els desvaris habituals de la caterva espanyolista, però que els fusellers provinguin de casa, dels qui van gaudir de l’interior de la Generalitat durant set anys, dol una mica més. No per la política emprada fins ara, tan sorprenent com respectable, sinó pel fet d’assumir discursos deformats que crèiem llunyans i totalment buits de coneixement de causa. N’Iceta ha viscut sempre a Catalunya i sap de què parla. I en conseqüència, menteix. Un mes abans de les eleccions de 1933 es va prohibir la premsa comunista, i 4.000 adeptes del KPD, el partit comunista, van ser arrestats acusats de l’incendi del Reichstag, l’anterior Parlament, entre d’altres. Que m’expliqui els paral·lelismes amb Catalunya.

La pompositat de les paraules del Primer Secretari del PSC contrasten amb la indulgència mostrada envers Jordi Pujol el dia de la seva compareixença al Parlament. Ambdós provenen de l’antiga escola i potser hi havia draps que més valia no rentar. Qui sap. Ara, en un context polític totalment inaudit, Iceta ha de llançar grans titulars per recuperar el temps perdut i recuperar la tercera posició en intenció de vot. Ciutadans, el PP i fins i tot Podemos, són una amenaça ferotge pel portador de la rosa. És lògic que estigui nerviós. Seduir dia sí i dia també l’actual Govern perquè trenqui amb Esquerra, és una maniobra que a ulls del catalanisme només té una finalitat partidista. I fa temps que els partidismes estan mal vistos a Catalunya. El passat diumenge a Plaça Catalunya parlaven d’això, recordes?

Miquel, la merda que et va deixar en Pere Navarro és tanta que faràs pudor durant molt de temps. I segurament no és culpa teva. Però menystenir el sobiranisme amb paraules pròpies de la Camacho o en Rivera no fa res més que tornar a la memòria aquella fotografia on els líders unionistes catalans brindaven amb en Navarro el dia de la Constitució de 2013. No, Miquel, no t’equivoquis. El paper de dolent ja està agafat, i el teu partit no és precisament un exemple de convicció i principis. Aprofita els dubtes inherents d’Iniciativa i l’Herrera i pren-los tants  vots com puguis, que probablement encara hi ets a temps. Però no, no caiguis en la demagògia històrica gratuïta. Ni que sigui en honor a les sigles del teu partit. O a en Pasqual. Tan de bo fos entre nosaltres per dir-hi la seva.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s