Cinc claus per entendre el desastre del Barça a Madrid

El Reial Madrid ha passat per sobre d’un FC Barcelona irregular en un partit que han demostrat la inversa realitat que viuen ambdós equips. Més enllà del gran partit madridista, hi alguns elements blaugranes de referència que han estat decisius per entendre el partit:

1. Xavi i Suárez. L’alineació inicial ha estat sorprenent per l’entrada d’aquests dos futbolistes. La del català es podia intuir per la seva suplència en Champions i per les excel·lents prestacions oferides contra l’Eibar. El cas de l’uruguaià és més delicat. Fer-lo competir d’inici al Bernabéu amb uns companys amb qui únicament es coneixen als camps d’entrenament és, si més no, arriscat. I tenir molta fe. Probablement Luis Enrique ha volgut comptar amb l’efervescència i ímpetu del davanter, a més de comptar amb el factor sorpresa a favor. Ni l’ex del Liverpool ha tingut incidència en el joc, ni ha mostrat un esperit defensiu destacable, quelcom que es pressuposava amb la seva arribada. Precisament quan el Madrid s’ha tancat a l’àrea i ha curtcircuitat l’atac blaugrana, horitzontal, Lucho l’ha substituït per Pedro, quan segurament el seu paper referencial a la punta d’atac hagués estat més determinant que els esprints del canari, impossibles sense espai. La jugada doncs, ha sortit malament per partida doble.

2. Gerard P. Bernabéu. El que volia tornar a ser el millor central del món ha demostrat que no ho és. Ni de bon tros. El Piqué infranquejable va marxar fa temps i no ha tornat. No sé què haurà pensat Carles Puyol al veure el seu antic company llançant-se amb la mà estesa (penal i gol de CR), o deixant-se prendre la pilota a la frontal de l’àrea. El problema és que Bartra encara mostra tendresa, i de Vermaelen se sap ben poca cosa. L’equip té un problema a l’eix. Fa temps que en Gerard P. Bernabéu pregunta per en Piqué.

3. Mathieu i Jordi Alba. La majoria de culés acceptaven l’entrada del francès com a lateral. La seva rapidesa i envergadura tenien crèdit suficient com per contrarestar els brutals contraatacs blancs. El que ningú recordava era que les capacitats tècniques del francès són més aviat mediocres, sobretot si es comparen amb les de Jordi Alba o, simplement, si al davant s’hi troba el Madrid. No ha connectat gens amb Neymar i ha donat la sensació que Alba hagués pogut fer molt més mal a Carvajal i hagués alliberat el brasiler. Luis Enrique no ha pensat en donar entrada a l’internacional espanyol per donar més profunditat ni quan l’equip estava amb desavantatge al marcador. La substitució Alba – Piqué (amb groga), i posant a Mathieu a l’eix, hagués estat interessant.

4. Neymar. Hi ha coses que no es poden permetre en un terreny de joc. Per més bo que sigui i més gols que marqui, la filigrana que ha intentat per superar Carvajal en una jugada que ha acabat fora de banda és una mostra de l’esperit egocèntric del brasiler. Sí, és un crack i el que vulguem, però si Cristiano Ronaldo fa el mateix al Camp Nou, li diem de tot.

5. Luis Enrique. Que el Barça mai s’ha caracteritzat pel seu esperit guerrer és un fet, però donar la sensació de derrota prematura a falta de 15 minuts fa mal a qualsevol aficionat. Luis Enrique va venir per redescobrir l’entrega, el sacrifici i la intensitat. En canvi, a la gespa del Bernabéu s’han vist les mancances que van costar el lloc a Martino. A nivell tàctic la banqueta no ha sabut trobar alternatives al sistema proposat per Ancelotti. Sense espais, Pedro per valor, i amb el Barça bolcat a l’atac, Sergi Roberto ha acabat d’extrem esquerre. Per cert, Luis, en Gerard P. Bernabéu no ha relliscat; s’ha llançat. Siguem clars. Per aprendre dels errors, com dius, cal fer autocrítica. I ser humils.

Anuncios

6 thoughts on “Cinc claus per entendre el desastre del Barça a Madrid

  1. Hola, molt bon article, lluny dels fanatismes! Estic totalment d’acord amb el 2,3,4 y 5 dels punts que has especificat.

    El punt 1 estic d’acord a mitges, si Messi enxufa el 0-2 amb assistencia de Suarez “otro gallo cantaria”, va tenir movilitat durant tota la primera part i crec que va se un acert posarlo al 11 inicial, quan el van treure per el Pedro el Barça no va entrar ni dins l’area del Madrid.

    El punt mes important que te has deixat es que a un equip com el Barça, i mes contra el rival que jugavem, no poden jugar JUNTS aquets 4 homes: Pique, Busquets, Iniesta i Xavi. Cap dels 4 es rapit ni tenen recoregut per puixa y baixa tot el temps, aqui va esta la diferencia en el clasic, els nostre mitj del camp no sap defensar i els mitja puntes del R.Madrid defensan igual que atacan.

    Per mi el gran problema del Barça es el Busquets, no es rapit, no va be per alt, no es gens fort per la posicio que juga i tampoc no es que sigui un gran creador de joc ni molt menys un destructor del joc rival, no es just que jugui quan no se a guanyat el jugar aquesta temporada.

    Bartra i Mathieu de centrals amb Alba al lateral, Mascherano de MCD i Rakitic per Xavi o Iniesta, desde l’inici posiblement no se hauria fet tant el ridicul a la segona part.

    PD: Perdoneu les faltas d’ortografia, no soc catala.

    Le gusta a 1 persona

    • Moltes gràcies Vidal per la teva aportació!
      La veritat és que en Piqué, Busi, Iniesta i Xavi han estat capitals pels èxits del Pep, Team, vencent reiteradament el Madrid durant força anys seguits.
      El fet és que l’equip estava molt partit i en Busquets va haver d’aguantar les embestides blanques sol. I, les coses com siguin, elsd’Ancelotti van fer un partidàs.
      Posem-nos les piles ràpid i recuperar l’optimisme! 🙂

      Me gusta

  2. Molt bon artícle Bernat. Toi i que els que juguen són els jugadors, Ancelotti li va donar un repàs a L.Enrique. Uns quants punts a comentar:
    – Piqué titular? ni tant sols hauría d’anar convocat.
    – La pressió i agressivitat des de la primera línia que havíem de recuperar aquest any, es va acabar amb les grogues a Messi i Neymar
    – De moment, dos partits importants, derrota amb P.S.G i Madrid.
    – Encara seguim líders i esperem que sigui un toc d’atenció seriós de cara als seguents partits

    Le gusta a 1 persona

    • Molt cert, Adri. Juguen els jugadors, però des de la banqueta Luis Enrique no va saber trobar la peça adequada, i els canvis tampoc van aportar res.
      Seguir líders, ara per ara, és circumstancial. El Madrid està realment fort i no podrem deixar-nos massa punts pel camí. Cal retrobar la contundència i continuïtat dels primers partits. “Estic una mica cagat”

      Me gusta

  3. Hola Bernat, sóc madridista i quan guanya el meu equip m’agrada allunyar-me del soroll de les tertúlies triunfalistes. El teu anàlisi és molt encertat; jo també penso que el Barça té un greu problema a l’eix i que tot allò que pressuposàvem que farie Luis Enrique ahir va quedar clarament, com a mínim, en suspens. Aquest any m’esperava un Barça més intens, guerrer, molest i punyeter per dir-ho clar. I ahir vam veure una còpia gairbé perfecta del que es va veure a l’ultim partit de lliga contra l’atleti de Madrid; és a dir, falta d’intensitat i claretat en el joc. Per altra banda, dir que el Madrid està jugant de forma espectacular, amb un Kroos soberbii un bloc molt compacte. Enhorabona pel teu blog, és força interessant.

    Le gusta a 1 persona

    • Moltes gràcies, Jaume!
      El que més mal a l’aficionat del Barça és redescobrir els errors de no fa tant. La carta del davanter uruguaià d’inici era arriscada, i confio que no es cremés el factor “Suárez” massa ràpid. El Madrid, sens dubte, ha fet una evolució especialment positiva. Rival a batre a Europa.

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s