Sous vitalicis, pensions i Jordi Pujol

Llegeixo que Jordi Pujol ha enviat la documentació necessària per a convertir-se en pensionista als 84 anys,  i que pels càlculs que aporta El País, la seva retribució rondaria els 1.700€ mensuals a falta de demostrar diferents cotitzacions. No deixa de ser sorprenent que l’ex President de la Generalitat sol·liciti aquesta paga, tan lícita com sorprenent, en un moment que la seva família es troba en l’ull de l’huracà judicial i una vegada confessat. Com si la pensió estatal fos l’única entrada que li quedarà a partir d’ara a l’antic avi de tot Catalunya.

És una evidència que Pujol s’até a un dret que tot ciutadà poseeix, però reclamar un salari públic després de conèixer-se les fortunes repartides per Europa, a més del propi sou vitalici que obtenia fins ara, no deixa de ser un acte moralment criticable. Quan s’ha tancat l’aixeta de conferències i assessoraments empresarials, el polític aterra a la mundanitat proletària per a fer-se amb una pensió. Com si hagués estat un treballador qualsevol. La cosa no va així.

Sempre he estat a favor de la teoria dels sous vitalicis. Després que algú hagi dedicat la seva vida al servei del país, les arques públiques han de ser generoses per haver donat a la nació els millors anys de la seva vida. Una espècie de “Va, ara ja et pots fotre la santa vidorra”. El problema és que no existeix cap polític que després d’abandonar un càrrec no hagi passat per un Consell d’Administració cobrant antics favors en metàl·lic o hagi fet l’habitual carrera com a conferenciant de teories econòmico-polítiques actuals. Per no parlar dels negocis propis teixits durant la seva estada en política.

Com sempre, la pràctica emmerda una teoria basada en la bona fe humana; i la humanitat coneix diferents fes, però cap d’ella és bona. Així que res pren sentit. Les retribucions públiques es van crear pensant en la supervivència dels treballadors en cas de necessitat. Com els sindicats i gremis associats per a pactar futurs estables en temps en blanc i negre. Les famílies se sustentaven amb un únic sou,masculí, generalment escàs i explotat per burgesos adinerats. No existien les baixes ni la seguretat social. Qui no treballava, no cobrava; així que la idea era facilitar la manutenció de totes aquelles famílies sense cabuda al món laboral.

Anys més tard, treballar consistia en cotitzar el temps suficient com per agafar-nos l’atur i gaudir d’uns mesos, potser anys, del Sol matiner mentre el banc rebia diners públics. I a seguir vivint. Tots en coneixem casos. Elements mantinguts per l’estat, qui encara no sé si van ser pioners o grans fills de puta. Veient a què s’han dedicat els representants del poble, parlamentaris o regidors de tants ajuntaments, de tots colors, per cert; em temo que no sé de què puc culpar-los. Si els dirigents estan empastifats fins al coll, la resta ve sol.

Vivim en un sistema capaç de deixar-se vèncer per trobadors de buits legals. Vivim en mans de juristes sense escrúpols, impertèrrits davant drames familiars i dòcils amb els rescats de caixes, bancs o entitats buidades per familiars i amics del poder. Vivim en l’autoanomenat Estat de Dret, aquell capaç d’oferir un sosteniment a qui va emplenar les butxaques pròpies i alienes amb els diners de tots. Capaç de pagar, per dret, un sou a algú que viu a anys llum de la realitat social a Catalunya. A algú com en Pujol, per exemple.

I no és qüestió de fer més sang amb el tema Pujol, sinó de recordar que alguna cosa estem fent malament si aquells membres dels estaments més alts de la nostra societat poden reclamar els mateixos drets que la resta de mortals. Polític, empresari, petit burgès de nova fornada: si tens les butxaques plenes d’un calés que cap de nosaltres veurà ni treballant tota la vida, si us plau, fes un acte de misericòrdia i oblida’t de nosaltres. Viu la teva vida, segueix enriquint-te si pots, però no vinguis a casa nostra. La nostra festa és humil. Segur que no t’agradarà. Fuig. Corre. Per dignitat. O per ètica. Pel que tu prefereixis. Però no tornis.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s