Estimat Bernat Dedéu

Estimat Bernat Dedéu,

Vaig descobrir-te arran de la teva polèmica amb en Manuel Cuyàs i la seva actitud post escàndol pujolista. El teu to incisiu i punyent em va cridar l’atenció, i des d’aleshores et vaig llegint de tant en tant, quan te m’apareixes a Twitter. Més enllà dels continguts, opinables, valoro el teu lèxic acurat, concís. Cal cuidar tractar la llengua com es mereix, i tu ho fas.  Avui, però, permet-me que em dirigeixi a tu per discutir el gruix d’“Els ploraners van a dinar”, l’últim dels teus articles constants.

El procés i la consulta no pertanyen al President, Bernat. És indiscutible que ha estat la figura visible d’un entrellat sociopolític impensable durant els anys Montilla, no fa tant, però també és evident que la seva política nacional ha esdevingut l’actual per la pressió popular. Per un esclat col·lectiu sense precedents empès per la ineptitud del govern central. N’Artur Mas ha estat una de les circumstàncies coetànies que ens han portat fins aquí. Però no ens enganyem, no ha estat l’única ni de bon tros. L’últim responsable de mantenir la unitat pro consulta, per cert, que no l’únic, era ell, sigui dit de passada.

En Mas va apostar tota la seva legislatura a seguir l’estela(da) del carrer i enarborar la bandera del lideratge nacional; malgrat les advertències d’aquell animal polític perenne, en Duran: vestir-se d’Esquerra  no significava ser-ho, i tot el que fes ferum a indepe acabaria beneficiant en Junqueras i companyia. I així ha estat per culpa pròpia. Els convergents acaben enyorant la Ramoneta.

Bernat, la pseudo-consulta del #9n2014 és un succedani que ningú aprova, però que ens menjarem perquè el suflé no baixi. Encara som massa dèbils com per ser selectius. Però irrita, exaspera, sentir els Rull i companya delectar-se d’haver complert la promesa de “vam dir que votaríeu, i votareu”. La qüestió no era votar, sinó decidir. No era reivindicar, sinó sentenciar. No podem convertir el #9n en una altra Diada. Així no avancem. Ens mantenim. I el President ho sap sense actuar-hi.

No és en Mas qui ens va posar a l’epicentre polític d’Europa. Ell va ser hàbil seguint els corrents populars de milions de catalans. Però sí és l’únic que pot mantenir el rumb sense defallir. I no enfrontar-se amb l’Estat, no avançar les eleccions immediatament, és voler mantenir el cul a la poltrona. Reclamar la llista unitària, tan lògica com impossible, com a requisit per les eleccions, és covard. No té més. I sí, una representació de tots els partits sota el mateix cartell seria molt més potent a ulls del món. Permetria un resultat molt més clar el dia després; però englobar membres de les CUP amb Unió o amb la pròpia Convergència, és quimèric. I raonable. Plebiscitàries no pot ser només CDC – ERC. Tots són necessaris. Iniciativa inclosa.

Bernat, jo també estic cabrejat, com l’Herrera i en Junqueras. Com en Fernández. I com molts convergents, suposo. I aniré a votar. Però la festivitat i celebració del proper #9n no  ha de confondre’ns. Això no era el que s’havia pactat, cal denunciar-ho i discutir-ho al mateix temps que votem. Que votem. No són qüestions independents. El ridícul no el fa qui denuncia (que per altra banda no pot dedicar-se a tirar per terra la feina feta), sinó el que s’equivoca. L’Artur, Bernat, s’equivoca. I vol seguir manant.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s