Disculpar, justificar, excusar. Aneu a cagar

Ahir en Miguel Ángel Rodríguez es lluïa a ca la Griso amb allò d’El Fusilamiento d’Artur Mas. Hores abans, en Gerard Piqué vacil·lava la Guàrdia Urbana en nom d’un pressumpte “soy famoso” a la cara dels agents urbans, instants abans d’entrar al Casino de Barcelona. Tot molt professional i en la línia dels #valors del club. La diferència entre ambdós casos, sigui dit, és el comportament dels dos protagonistes per fer front a la polèmica sorgida. L’ex polític va mig explicar les seves paraules en la típica piulada justificativa, mentre que el central català va entomar el camí de la disculpa.

No seré jo qui defensi el nòvio de la Shakira després d’una actitud tan pròpia de Raul Bravo, aquell lamentable lateral madridista de principis de segle,  però si d’alguna cosa no se’l pot etiquetar, és de ruc. Piqué va ser ràpid a l’hora d’afrontar una situació que estava llimant la seva figura pública amb l’eficàcia que correspon en aquests casos. Va reconèixer els fets i va disculpar-se obertament. Sense més històries. “Perdoneu“. I polèmica closa. Aquí som tan inflexibles amb la descortesia i l’eror aliè com condescendentment comprensius amb els que posen l’altra galta. No ens agrada fer llenya de l’arbre caigut. Som així de tovets i càndids. Freguem la ingenuïtat. En Piqué ho sabia. I així ens va.

A l’altre cantó hi ha l’ex portaveu del Govern d’Aznar, incapaç de tretractar-se d’unes paraules especialment punyents per l’adolorida sensibilitat catalana. A en Companys, símbol, no el toca ni Déu, i menys un opositor a la lluita llibertària. Això dels mites sempre ens ha agradat molt, a nosaltres. Per això fa tan de mal que una catalana com la Susanna Griso, conscient del que les paraules d’en MÁR representaven, no només fos tèbia en la seva resposta al moment (Ay, qué bruto eres), sinó que justifiqués el contingut del missatge en el programa del dia després: “era metafòric, no literal”. Gràcies per l’aclariement, Susanna; segur que el President dorm molt millor.

Desconec si l’explicació de la periodista tenia un to conciliador entre ambdós bàndols, però el que està clar és que ningú és capaç de reconèixer una patinada quan arriba des de casa. En Jordi Cardoner, vicepresident blaugrana, demanava “passar pàgina” a l’afer Piqué, no fos cas que el club en sortís esquitxat, mentre que la Griso tampoc assenyalava el monumental error de l’ex polític. Molt hispànic, tot plegat.

Aquell que no denuncia els desencerts dels altres, quan precisament la seva feina es basa en mostra les debilitats i vergonyes del sistema, permet que el pecador pequi de nou. I aquest és el primer pas de la corrupció.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s