El fusilamiento

Hi ha coses que només passen aquí. A Espanya. Perquè aquí seguim. I només a Espanya un ex portaveu del Govern és capaç d’anar a una televisió per assegurar que “a Mas le falta un fusilamiento”, volent extremitzar el victimisme del President de manera que caure afusellat seria l’últim graó per esdevenir màrtir. I no passa res. “Qué bruto eres”, li respon la Griso com si hagués de guanyar-se el sou en una tèbia resposta. Hores després, en un aclariment que no casa massa amb les seves paraules, ha volgut aclarir les seves declaracions. Pixada fora de test i a netejar la tapa.

Que la política és un art actualment allunyat de la plebs és quelcom que ningú pot qüestionar. I no, les polítiques de Mas en nom del fervor nacional català són totalment invàlides en el moment que en Duran es deixa seduir per l’Iceta. Políticament, és clar. I que declaracions com les d’aquest llengut popular asidu a les xarxes socials caiguin en el sac foradat de les bajanades mediàtiques de la cort política, no deixa de ser una mostra que estem molt lluny d’Europa. Per molt que el Govern vulgui garantir les màximes garanties polítiques i democràtiques al procés, la contaminació d’elements d’aquesta mena sempre acabarà infestant qualsevol intent de negociació, explicació o comprensió. No ens entendran perquè no volen. Potser sí que haurem de votar en la consulta descafeinada del #9n2014. Ni que sigui per ells.

Avui feia 74 anys que Lluís Companys va ser afusellat a Montjuïc. No calen més comentaris sobre la seva figura, tan recordada en els temps actuals. I comparar el seu tràgic final amb la del màxim respresentant de l’actual Generalitat de Catalunya, com en Companys aleshores, no deixa de ser un acte maquiavèlic i llardós. Digne del joc brut centralista. I de mal parit, tot sigui dit. No fa tant la Rosa Díez ja fa dir allò d’Euskadi, Catalunya i que allà els mataven. Ara surten amb el fusilamiento, amb l’agreujant que el propi ex polític acusava Artur Mas de sembrar odi.  Grandíssima hipocresia, a l’alçada de la Camacho en la compareixença de Pujol

És inadmissible que personatges públics tinguin el dret d’utilitzar la seva posició avantatjosa per escampar missatges distorsionats sota l’empara de la llibertat d’expressió. Com també és increïble que ningú del seu partit polític censuri actituds com la de Miguel Ángel Rodríguez. Anti o pro consulta, per davant de tot cal que predomini la convivència i el respecte. No, no tot s’hi val.

Anuncios

One thought on “El fusilamiento

  1. Pingback: Disculpar, justificar, excusar. Aneu a cagar | Bernat Coll

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s