No era això, #PresidentMas, no era això

No era això, President, no era això. Quan gairebé dos milions de persones van sortir al carrer l’#11S2014 per demanar la consulta, no regalaven la seva voluntat perquè vostè, Molt Honorable, pogués utilitzar-la quan i com volgués.  La V va ser una demostració de múscul popular que els obligava a prendre mesures dràstiques per al futur nacional. No en cal cap altra, Molt Honorable. El simulacre del proper #9N2014 queda molt lluny del que els catalans li van exigir, que no demanar. No és just.

No era això, President, no era això. Si pel que sembla ja sabien que la genuïna consulta era una quimera, la responsabilitat del Govern, era mantenir unit el bloc pro consulta. Saber quin era el proper pas per caminar plegats. Si el carrer és el corrent que marca el rumb, els polítics encapçalats per vostè, Molt Honorable, tenien el timó de la nau per a no perdre el Nord. I s’han perdut. La força del Parlament és l’eina més poderosa que tenim a ulls del món, i escapçar-la dol més que qualsevol sentència del TC. Si la unió fa la força, ara som una mica més dèbils.

No era això, President, no era això. Ara que el #9N2014 ha quedat aigualit, urgeix trobar la manera de legitimar el procés. No volem tornar a Arenys. Ni en nom ni amb l’empenta del Govern. Això ja és aigua passada, història viscuda, i la societat té els ulls clavats a l’horitzó. Fins i tot en això la societat va ser pionera. Volem votar, sí, però no de qualsevol manera. No ens mereixem aquest desprestigi. Les eleccions plebiscitàries són el mecanisme democràtic i legal que han de donar forma a un procés en estat plasmàtic.   Ni Putes ni Ramonetes.

No era això, President, no era això. No pot erigir-se com el capità que es resisteix a abandonar un vaixell a la deriva, el líder traït pels seus companys, quan aquests ja l’havien avisat que el vaixell virava desencertadament. Ni tampoc és just que fiï les eleccions a una llista conjunta quan sap perfectament que les CUP i ICV s’hi negaran. Vostè, Molt Honorable, s’ha explicat com a president d’un partit, i no pas com a president d’un país. Davant la maquinària jurídica central, tenir por és legítim, però no es pot mostrar temor a perdre unes hipotètiques eleccions anticipades. Votar és normal en un país normal, oi, deien? Avui llegia gent que l’aplaudia. Deien allò de #TotsAmbElPresident com si la consulta portés el seu nom. Ho sento, però el nostre futur no pertany ni a Espanya ni a vostè, Molt Honorable, no aquesta vegada. Volem votar. Votem de debò. I acabem d’una vegada.

No era això, President, no era això.

Anuncios

2 thoughts on “No era això, #PresidentMas, no era això

  1. Estimat amic Bernat, estic totalment d’acord en part del que expresses a l’escrit però discrepo en un punt: La responsabilitat de mantenir el bloc unit pertany a tots els que formen aquest bloc.
    Una abraçada

    Le gusta a 1 persona

    • Estic Oriol,
      Perdona la tardança. Avui, dia assenyalat a Plaça Catalunya, és un bon dia per reclamar la unitat de tots. I tens tota la raó, no només és responsabilitat del President. Ara bé, si el #9n2014 no és el que havia de ser, sí el màxim responsable de trobar solucions. I sol no ho pot fer.
      Una abraçada

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s