Més llenya al foc català: El Regne Unit honra la tercera via

Doncs  no. Escòcia no serà. Després d’un seguiment mediàtic digne de qualsevol procés propi, el mirall dels catalans a Europa s’ha trencat. Però a mitges. Malgrat la votació adversa dels ciutadans escocesos, la nació d’Alex Salmond serà gratificada amb noves competències, institucions i autonomia. I el que és més important, rep la gratitud de tot el Regne Unit, reconeixent la idiosincràsia escocesa com específica i especial. Els escocesos seguiran sent tan britànics com abans, però amb el respecte i reconeixement que Londres probablement els devia.

Molts independentistes catalans entenien un resultat favorable a Escòcia com una passa més del camí identitari català. Com si fos l’obertura de la porta a la reforma sistèmica europea que Catalunya aprofitaria a partir del #9N2014.  Més enllà de dubtar sobre l’estima que Escòcia ha mostrat per Catalunya aquestes últimes setmanes, el més probable és que la Unió Europea hagués acceptat el cas escocès de forma extraordinària, alhora que tancat l’aixeta a tota altra voluntat nacional. Per allò de la legalitat, res de nou.

El #No d’Escòcia té elements positius que no es poden obviar. L’efervescència mediàtica desapareixerà ben aviat de les Illes i tornarà a enfocar la guerrilla política catalano-espanyola, posant en evidència l’immobilisme de Madrid, incomparable amb la democràcia festiva i pacífica d’Edimburg.

I no només això, la “reunificació” del Regne britànic permet que la feblesa jurídica europea segueixi vigent. Si Escòcia no ha arribat a picar a la porta de la Unió, els catalans podrien ser els primers en qüestionar un sistema inflexible i intolerant a les noves realitats socials i nacionals. En qualsevol refundació continental, Catalunya seria la clau per iniciar-ne el procés.

El problema rau en la pròpia enteresa de Londres. A Downing Street no s’ha dubtat en reconèixer el problema escocès i el tractarà amb la voluntat de satisfer els anhels nacionals dels veïns del Nord. Qui sap si la tercera via aconseguida involuntàriament per Alex Salmond, que ja ha dimitit, pot fer créixer els votants del #No, o #SíNo, en un hipotètic referèndum català. No ens enganyem, la teoria de la por i la incertesa és molt productiva pels lobbys polítics i econòmics més tradicionals. I les suposades contraprestacions que el Govern espanyol podria oferir, podrien ser especialment atractives per aquells indecisos que no volen enganxar-se els dits amb una eventual independència: “Escòcia no és independent però en sortirà beneficiada. Fem de Catalunya el mateix”.

La sort dels votants del secessionistes és la tossuderia del gabinet espanyol en no variar ni una mica la seva postura. Ni amb l’exemple democràtic del Regne Unit, que al capdavall reforça David Cameron, el govern sembla prendre nota. Per cada paraula de Sáenz de Santamaría, un #SíNo es passa al #SíSí.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s