Els tancs catalans no s’aturen: somriuen i avancen  

França i Alemanya. Anglaterra i Escòcia. Estats Units i Rússia. L’Orient. Tothom. El món ho ha vist. Altra vegada. Ni la censura ni el menyspreu han pogut aturar  la veu del poble. La legítima voluntat d’una societat convençuda. #AraEsL’Hora.

Ara és l’hora de fer créixer l’espiga llaurada els últims anys. L’honor de saber-nos país malgrat la solitud i abandó de tots aquells demòcrates de discurs encorsetat. Sí, parlo d’Europa i d’Alex Salmond, líder independentista escocès. Fins i tot ell, reivindicatiu i orgullós de la seva quimera  nacional, s’ha negat a comparar els dos processos: “nosaltres actuem  sota la legalitat vigent”. Un altre que s’empara al marc legal. Un altre que ens fuig per empestats. Un altre que falla. Gràcies i adéu.

Estem sols. Com sempre. Però forts. Com mai. El múscul que Barcelona ha mostrat al món no ha de perdre ni un àpex de la seva força: la nostra genuïna i convençuda voluntat de fer les coses al revés. Com toquen. Rient. Somiant. Perseverant.

Perquè només d’aquesta manera aconseguirem tòrcer totes les resistències legals i burocràtiques que ens ha parat fins ara. Que no s’enganyin. Els sentiments són indestructibles. Els sentiments són intocables. La Constitució? Un procés tan necessari com obsolet, únic argument exposat pel centralisme que defallirà per la pròpia feblesa estructural. No es tracta d’una qüestió jurídica. És una qüestió política. El món evoluciona. El sistema també. Res és perenne. El temps corre.

#AraÉsL’Hora de seguir caminant. De no aturar-nos fins que els barrots constitucionals s’escapcin. Fins que el pes de la coherència tombi unes estructures d’Estat tan caduques com invàlides. #AraÉsL’Hora de mostrar a tots aquells que han vingut d’arreu que el que han vist avui no ha estat res més que una altra manifestació. De desig i anhel. De llibertat. I que no, que no caurem en cap provocació. No actuarem com volen. No ens cansarem. Ni traurem cap tanc al carrer, bàsicament perquè no en tenim ni en tindrem mai. El carrer és de la gent. De les il·lusions. El carrer és nostre. El futur també. El món ho ha vist.

Anuncios

One thought on “Els tancs catalans no s’aturen: somriuen i avancen  

  1. Preciós l’escrit.
    La festa d’ahir: memorable.
    Potser no en treurem gaire cosa, però de moment, quin goig ser capaços de fer-ho tan bé. Que els qui han de prendre decisions sàpiguen també sàpiguen prendre nota!!!.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s