Artur Mas, mallot groc

Els sorprenents resultats de les eleccions catalanes semblen esvair les aspiracions polítiques del país a curt termini. Les acusacions d’El Mundo, elementals per minar la credibilitat del President davant els votants.

 

Les eleccions catalanes han deixat en evidència la complexa realitat social del país, capaç de tenir els somnis més humits  amb el referèndum, a fer perdre 12 escons a l’actual President del país.

Tot va començar un 11 de setembre on les previsions van quedar desbordades davant el tsunami passional i emocional que va col·lapsar la capital barcelonina. Aquell dia, rere el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, el món va poder comprovar que Astèrix i Obèlix no eren els únics irreductibles d’Europa i que els canvis es podien pretendre sense necessitats de baralles, conflictes o còctels molotov.

El dia després, Artur Mas va fer seva la manifestació i va citar per primera vegada el ja mític “Tot és possible” embetumat d’un inacabable seguit d’eufemismes de la paraula No-Dependència

Vist el guèiser nacionalista posterior, la lògica era aclaparadora. Convertit en lluitador i icona d’una causa centenària, avançar les eleccions podia dotar al partit d’encara més poder, segurs d’arrossegar les masses a la recerca d’Ítaca.

I així semblava ser. Les enquestes dubtaven únicament sobre si finalment cauria la majoria, colofó a una notòria popularitat creixent que el portava a les portades dia rere dia. El candidat de CiU anava a convertir-se en el president que havia de portar Catalunya a la transició nacional que la història encara deu a la terra.

Però com és possible la transformació d’un partit que dos anys abans ni es plantejava la conjuntura actual? Adaptació nacional, o adaptació electoral? D’aquesta manera totes les polèmiques polítiques socials quedaven amagades. A més, el fantasma de Duran i Lleida, aquell monstre polític amb capacitats camaleòniques, podia fer recelar els possibles votants. S’anirà a totes, o simple estratègia electoral? La primera encara estem a temps de veure-ho, però la segona mai està de més.

I el federalisme dels socialistes? De cop i volta agafem el llibre de ruta de l’enyorat Pasqual? L’ex-president, sense carnet, va reivindicar aquesta opció 15 dies abans de l’11S quan ningú en parlava. Em pregunto si realment el senyor Navarro ha arribat mai a creure’s el discurs actual del partit.

Però alguna cosa passava. Arribaven les eleccions i la sensació era que aquelles papallones a la panxa que teníem al passar per sota les balconades engalanades s’havien esfumat. Havien marxat. S’havien volatilitzat com les pròpies banderes, que anaven desapareixent paulatinament dia rere dia.

El procés de la campanya electoral s’ha fet llarg, segurament pel torrent incessable d’informació relacionada durant les setmanes anteriors. Sembla com si tots haguéssim estat en una gran banyera d’aigua calenta que s’hagués anat refredant mica en mica, fins al punt de voler marxar per no començar a tremolar de fred. Tot el que inicialment era nostre, començava a sonar-nos més llunyà, i aquell interès inaudit per la política general s’anava diluint com el sucre en el cafè (per tots?)

I així, anar fent, arriba la bomba. “Els Pujol tenen 137 milions a Ginebra segons la Policia” diuen. El diari espanyol El Mundo fa saltar la banca a poc més d’una setmana de les votacions més importants de la democràcia catalana moderna. Tot són acusacions, declaracions i denúncies que cap bé fan a la campanya catalana.

La sensació d’incredulitat és la mateixa que poden tenir els amants del ciclisme quan L’Equipe publica en portada que el maillot jaune ha donat positiu per dòping. Una espècie de “aquest també?”, accentuada perquè el protagonista no és un anònim qualsevol, un 83è de la classificació, que entra a la llista negra i queda en l’oblit etern.

En l’hipotètic cas que el contra anàlisi dictamini que el positiu de l’acusat sigui fals i que tot ha estat un error de la proveta, la conseqüència és evident: escepticisme públic i la idea que s’ha evitat el deshonor gràcies a algun permís d’un metge molt amic; o simplement comprat. Els aficionats som tan simples i banals que sovint podem caure en la injustícia.

En la política passa quelcom semblant que en les dues rodes. En cas de dubte, guillotina. Hi ha hagut massa casos de corrupció perquè el ciutadà de carrer confiï en la classe política, la qual s’ha anat allunyant de la societat per una cultura massa estesa de camisa i corbata.

A Artur Mas se li va posar, paral·lelament al seu descens en les enquestes, un ganivet afilat al coll des de Madrid en forma de notícia sagnant. La possibilitat que Catalunya anés endavant a nivell internacional anava lligada, agradi o no, a l’èxit de Convergència en les eleccions, i l’escàndol provocat pel diari de Pedro J. ha estat perfecte per fer desaparèixer la imatge de líder global. Ell també estava podrit.

El pitjor és que la veracitat dels fets no està provada ni molt menys, però de ben segur que algunes personalitats de La Meseta van brindar amb xampany, que no cava, quan van veure la portada aquell matí de no fa tant. El “Massies“ no ho seria tant si era corrupte. Curiosament, els únics imputats en el cas són alguns dels periodistes acusadors.  Algú s’ha d’haver omplert les butxaques filtrant informacions aplaudides per aquells partits que ara anomenem unionistes

No sabem quins haguessin estat els resultats de les eleccions si res d’això hagués sortit a la llum, però cal plantejar-nos com a societat el nostre propi filtre d’informació i què volem realment d’ara endavant.  Com he llegit en algun racó digital, els catalans hem fet pujar Artur Mas dalt del trapezi per treure-li la xarxa al començar la funció.

Des de fa un temps el President va vestit de groc. És el líder de la cursa, però l’afició no s’ha cregut el contra anàlisi i l’ha abandonat.  Així som els catalans: Patim d’esquizofrènia nacional i gastroenteritis mental. I això no hi ha metge que ho curi.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s